Vaig trepitjar Formentera per primer cop l'any 1975 i me'n vaig enamorar. La seva llum, els matisos turquesa i verdosos de l'aigua, la sorra fina i els paratges rocosos, la pau que es respira i la bellesa dels seus indrets em van arribar al cor, però per sobre de tot, em vaig enamorar de la seva gent.
Per a mi, una illa es converteix en màgica per la gent que hi viu. I Formentera es una illa amb ànima perquè la seva gent és forta, amable i oberta. Podria escriure sobre totes les persones que he conegut durant aquests anys, a les quals aprecio i de les quals he après la historia d'aquest petit paradis. D'elles vaig descobrir per què a Formentera, se I'anomenava l'illa de les Dones.
Aquesta exposició va partir d'un projecte personal en el qual volia reflectir les ànimes i històries de les persones d'aquesta illa que tant estimo, i el que va començar sent petit es va convertir cada cop més gran per mor de les relacions de parentiu i amistat que hi ha entre els formenterers. El fet de fotografiar una persona em feia accedir a altres persones que també havien d'estar presents en aquest projecte, del qual podeu veure una part en aquesta exposició.
Admiro la dona formenterera per la fortalesa, el seu instint de supervivencia i la seva lluita per compaginar familia i feina en una época molt dura que li va tocar viure no gaire temps en llà. Una época en que els homes que havien d'anar a treballar a ultramar per mantenir la familia, deixaven les seves dones al carrec dels fills, del bestiar, de les feines de casa i les del camp. Per aquest motiu les dones de Formentera son especials: són dones valentes, treballadores i mantenen l’esperit fort davant les contrarietats vitals. Aquesta memòria s’ha transmès de generació en generació i segueix palpable en totes i cadascuna de les dones que he retratat en aquest viatge on han estat presents el passat, el present i el futur.
Agraeixo el regal que m’han fet dedicant-me el seu temps i les seves histories personals, les musiques i cançons que m’han cantat o tocat mentre realitzavem les sessions fotografiques, tots els somriures compartits i, sobretot, els agraeixo que em permetessin retratar la seva ànima.
Gràcies a totes!
Dolors Porredón
